Objectius

1. Incorporar en el Sistema Educatiu els canvis de valors que es donen a la societat catalana respecte els drets de les persones gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals. A moltes escoles i facultats hi ha persones disposades a recolzar els nostres drets, però es passen per alt les agressions cap als alumnes gais i lesbianes. S’evita el debat per por de la reacció d’un sector conservador. Cal obrir-hi el debat que la societat ja ha iniciat i enriquir l’educació amb l’actual concepció de la persona i dels nous models familiars.
2. Promoure accions per al reconeixement institucional de l’homosexualitat en el sistema educatiu. Implicar la comunitat educativa en el treball per al dret de tots els alumnes a una educació i formació en les diverses orientacions sexuals. No n’hi ha prou amb el treball dels educadors i pares compromesos. Calen politiques institucionals per part del Departament d’Ensenyament i el suport dels centres educatius. La implicació de professorat, AMPAS, legisladors i el món editorial és fonamental per aconseguir canviar mentalitats.
3. Crear i dinamitzar una xarxa de treball conjunt i d’intercanvi de recursos didàctics entre el col·lectiu gai-lesbià, els educadors, les famílies i persones interessades. Compartint les nostres experiències i activitats posem les bases per evitar la discrimiació i l’oblit que s’exerceixen des de l’escola i els llibres de text.
4. Treballar per la no ocultació de la diversitat afectiva i sexual en el currículum escolar i, en conseqüència, en els materials editorials adreçats a infants i adolescents. Actualment l’homosexualitat ni tan sols es tracta en els crèdits de sexualitat. Tampoc forma part del treball de la diversitat. S’ha de tractar al mateix nivell que el gènere, l’educació ambiental o l’educació per la salut: CONSTITUEIX UN EIX TRANSVERSAL. Cal que estigui present a totes les àrees del currículum.
5. Donar a conèixer la realitat i els drets dels adolescents i educadors gais i lesbianes. Sembla que els alumnes homosexuals pràcticament no existeixin, que comencen a aparèixer quan deixen la secundària. No han rebut recolzament per part de les institucions escolars i els manca confiança en si mateixos. El seu camí de silenci fins a la joventut és una prova que l’homofòbia fereix la gent jove i un clar senyal de discriminació. Quan l’alumnat creu que es pot faltar als respecte i discriminar el professorat gai/lèsbic, s’aprèn una lliçó perjudicial: que discriminar està bé. Els educadors no han d’amagar que són lesbianes o gais, i les escoles no poden ignorar l’assetjament existent contra ells.
6. Fer de les escoles entorns segurs i favorables per a la maduració i creixement afectiu de tots els alumnes. Quan tenim por som víctimes preferents. Els nois i noies amb un bon nivell d’autoconeixement i autoestima es mostren més segurs de si mateixos. Per això mateix són en menor grau víctimes de l’homofòbia i poden estar en millors condicions per un bon rendiment acadèmic.